La Marca “ELMA” encara existeix, la fabrique l’empresa UDOM S.L.
Era cansat fer gelats. A casa la “manivela” la feiem anar per torns. Quina dolsa espera!



Aquesta estava en us al 1943, en la imatge es veu la procedencia.

Aqui apareix el “logo” que amb alguna variació durara fins el tancament. La tarja es del 1948, i tinc duptes si va sortir de la empresa JOSE CASTELLETES de Valencia o de les INDUSTRIAS GRAFICAS OLIVA de Barcelona.






Fins ara totes les targetes que anat trobant………….
Son els anys 1936 al 1939, son anys foscos per la ferreteria i molt cruels pel pais.Els avis, gent d’ordre, juntament amb altres familiars van marxar a corre-cuita: Barcelona. Marsella, Sant Julià de Loria i finalment Sant Sebastià. D’aquesta epoca en familia mai s’en parlava per tant en puc parlar poc, d’alguns papers guardats potser en treure llum.
De moment us aporto aquest en que el nom de la ferreteria era:
FERRETERIA POPULAR MALLOL
Aprofito el titol del llibre de Doménec Guansé per mostrar-vos les fotos d’alguns estris de cuina. Son batidores manuals, maioneseres….. . Son de fabricació espanyola, marcas que encara existeixen: “BERNAR”, “ELMA”.

La fabrica Bernar que encara fabrica a Gijon, m’ha fet arribar aquesta informació sobre l’aparell, es tracta de una peça del anys 50



En el “Album de Lérida y el Valle de Arán” de 1924 apareix un anunci de la ferreteria. on hi ha la foto del edifici.

Del Arxiu Maravilla , apareix la mateixa amb un tros de Cal Rebes al costat dret i Cal Cirici al costat esquer.

Crec que es la mateixa foto, els dos nens recoltzats en els extrems del arc del porxo ho confirmen. Encara guardem la planxa de la foto, que va servir per imprimir l’anunci.
Una especulació: en Ramon Mallol Forne ( el meu tio) i el Santiago Mallol Forne (el meu pare),tenien en aquella epoca 12 i 9 anys, son els nens de la foto?
En aquest enllaç veureu ( fra1863 ) la factura mes vella que he trobat, no es la única que tinc d’aquest any, pero si la que el material facturat es molt clàssic de ferreteria.


Una bona colecció. No us sembla?
M’ ha costat trobar les fotos adequades per aquest títol. Quan la història és més recent, els sentiments es compliquen. Aqui va la primera:
Crec que és la foto “oficial de boda”, al gener de 1941.Santiago Mallol Forne i Carme Tuca Pujol.

Aquesta és la imatge de la Carme que va presidir el petit despatx de la ferreteria reformada, quan ella ens va deixar.

Aqui ja era el padrí Santiago.

Finalment he trobat , aquesta foto de treball.
Fa temps vaig recollir en un racó peces uniques que el altre temps havien estat corrents, dos fotos per començar:
Gàbia de grills

Lampara de soldar (mini)