

“Lápiz piedra”. De moment es el producte més vell del “museu ferreter”, va resistir el temps de la guerra 1936-1939. Els “pizarrines de manteca” que queden son de postguerra.


“Lápiz piedra”. De moment es el producte més vell del “museu ferreter”, va resistir el temps de la guerra 1936-1939. Els “pizarrines de manteca” que queden son de postguerra.




No puc saber de quin any son. El color en aquell moment no debia agradar.


Un proveïdor de “objetos de escritorio”.

Segona plana del seu catàleg i tarifa. L’agent Gustavo Soler.

Del arxiu fotogràfic familiar ha sortit aquesta foto ( no gaire bona), de la porta de la ferreteria. Crec que pot ser de any 1932 . Les mercaderies desbordaven el local.

Primera plana del seu catàleg de articles de pesca.

Merceria, quincalla, bisuteria , papeles de fumar………. ,.En els llibres apareix com a proveïdor des de 1910 fins a 1923.

Quan encara no és parlava de EPI (Equip de protecció individual).
Aquestes “lentes protectoras picapedreros” les fabricave la casa RIVIERE. Model 1702. La factura és de 1952.

Fa cent anys , d’aquesta factura, en els llibres de comptabilitat, apareix un Juan Ribera en el 1914.

Els hules o “lules” han sigut una constant al llarg dels anys.