


En temps de crisi energètica. Aquests “carrillons” no gastaven energia , tret de l’ humana per apretar el polsador.



En temps de crisi energètica. Aquests “carrillons” no gastaven energia , tret de l’ humana per apretar el polsador.


Venuts per EXCLUSIVAS PARMA a l’any 1973.


“Lápiz piedra”. De moment es el producte més vell del “museu ferreter”, va resistir el temps de la guerra 1936-1939. Els “pizarrines de manteca” que queden son de postguerra.


No puc saber de quin any son. El color en aquell moment no debia agradar.

Quan encara no és parlava de EPI (Equip de protecció individual).
Aquestes “lentes protectoras picapedreros” les fabricave la casa RIVIERE. Model 1702. La factura és de 1952.



Petita mostra de articles prohibits. La consciència ecologista i la legislació els van tancar al racó del museu.


Del apartat museu, categoria mostrari, aquest dels cartrons de Estaban Bachs, no puc datar-lo, casi segur correspon al les primeres decades del segle XX. Continuara…..
Per continuar la entrada de 04 08 2020 : “LAS ARTES RELIGIOSAS”…….. ara toca al “ARTE OLOTENSE ” de Jose Marguí.



Per acabar un altra factura de Luis Lagares Banús. “La Virgen del Tura”, d’aquest no queda cap figura.

L’apartat de figures de pessebre es devia acabar a mitjans dels anys 50 del segle passat.





Aquesta empresa encara funciona amb la denominació de PABLO SCHROEDER, S.L. .

Van vendre vidres fins al 1962. La foto es dels “diamants” que utilitzava el pare, son de la marca SHAW ENGLAND.