

En l’apartat dels “Objetos de escritorio” que apuntaven les tarjetes, son per mi els mes insòlits, perque tot i tenir certa edat soc de la generació del bolígraf.


En l’apartat dels “Objetos de escritorio” que apuntaven les tarjetes, son per mi els mes insòlits, perque tot i tenir certa edat soc de la generació del bolígraf.

Els estris per les fantasies culinaries, es van reinventan al llarg dels anys. Ara son de plàstic i acer inoxidable. Aquest de la foto els del any 1960.



He trobat de on sortien els abeuradors: TORRERO Y MAS. Encara hi son.



Setanta anys(+ o -) separent aquests dos dos models. En la més antiga la marca esta escrita amb guionet i minúscules : ta-tay
Industrias Reunidas de Utensilios Metalicos, S.A.


Avans de les cuines de gas: els fogons de petroli, tot millorant els fogonets de carbonet. Caldria fer un estudi sobre els combustibles en la preparació del menjar.
Soport per guardar la pedra d’afilar la dalla. Al Alt urgell i Andorra és una “codera”. Al Pallars un “coder”, a València un soquet, a Asturias , colodro o cachapa………………


Aquesta es de carcasa d’ alumini. La factura es de RIGOL E HIJOS de 1958.


Repasant els fogonets de petroli, he trobat aquest de la mateixa marca. Queda clar que estave “Patentado”



De la serra al “logo” grabat i despres a la factura de Justo García, fabricant de la marca “EL CASTILLO”, del 1964…….


Llum de carburo o també carburero.


Nosaltres em deiem “candaus”. Una ciutat amb un regiment militar era un article molt venut. Els de la foto son de la “Union Cerrajera Mondragón” .La segona foto es la portada del catàleg de cadenats d’ ells. El catàleg porta data de 1952.