Categoria: factures

No puc adjuntar cap foto. Dues factures, dos generacions. Desconec si encara fabriquen eines de tall, la seva qualitat era llegendaria.

Era un dels proveïdors de claus de ferrar. La lletra definia el tipus. La pregunta de botiguer era : “Normal o per gel”, després de preguntar per quina bèstia el volia.

Sembla que 41 anys avans (1901) , ja compraven els claus de ferrar al mateix.

Máquinas parlantes. A.Peris

Consum propi o venta de discs?

Diu la factura: “Herramientas de calidad finísima ….” enviades des de Alemanya a traves del Sr. Borràs Cort, “Agente de fabricas”, ara en diríem viatjant de comerç. La lletra de canvi, un altra curiositat per les noves generacions, es a dir el rebut de pagament va passant per successius bancs fins arribar a La Seu d’Urgell. A l’ any 1933 el mercat europeu ja hi era, però els pagaments eren complicats.

Factura de 1913 de Vda é Hija de F. LLaveria.

El ventall d’articles que pot vendre una ferreteria es casi infinit.

Primera factura (1923) que he trobat de Antonio Mallol Cirera, germà, proveïdor i soci (?) del meu avi.

Els artesans ganiveters de Solsona van proveir a la ferreteria des de 1919, Domingo Orriols (1919, 1924) i despres de la Guerra Civil, Juan Costa, fra. de 1943 i finalment Pallarés. Es podia canviar d’artesà pero els models tenien el mateix nom: “Comunes, Ripollés, Gabachas…….”. En la meva època els clients demanaven i suposo que encara demanen: “un Pallarès” o un: “ganivet de banya”, encara que el mànec fos de plàstic. Pallarès es el darrer ganiveter que resisteix a Solsona. Per molts anys!.