
JOSÉ SEGARRA. 1901. TÁRREGA



Proveïdor habitual de piles, la marca CEGASA : Celaya, Emperanza y Galdos. S.A.. El recorregut habitual de les mercaderies que venien del País Basc era el que expresa la factura:” Ferricarril Gran Velocidad” fins a Calaf i des de allí a La Seu d’Urgell.
Tximist es podria traduir per llamp.
“Pilas secas” era l’argument a rebatir quan a les nostres joguines, les piles s’esgotaven deixant un liquid que malmetia tot el mecanisme.


No puc adjuntar cap foto. Dues factures, dos generacions. Desconec si encara fabriquen eines de tall, la seva qualitat era llegendaria.

Era un dels proveïdors de claus de ferrar. La lletra definia el tipus. La pregunta de botiguer era : “Normal o per gel”, després de preguntar per quina bèstia el volia.

Sembla que 41 anys avans (1901) , ja compraven els claus de ferrar al mateix.
Máquinas parlantes. A.Peris

Consum propi o venta de discs?



Diu la factura: “Herramientas de calidad finísima ….” enviades des de Alemanya a traves del Sr. Borràs Cort, “Agente de fabricas”, ara en diríem viatjant de comerç. La lletra de canvi, un altra curiositat per les noves generacions, es a dir el rebut de pagament va passant per successius bancs fins arribar a La Seu d’Urgell. A l’ any 1933 el mercat europeu ja hi era, però els pagaments eren complicats.

Factura de 1913 de Vda é Hija de F. LLaveria.
El ventall d’articles que pot vendre una ferreteria es casi infinit.



De la serra al “logo” grabat i despres a la factura de Justo García, fabricant de la marca “EL CASTILLO”, del 1964…….


Llum de carburo o també carburero.

Primera factura (1923) que he trobat de Antonio Mallol Cirera, germà, proveïdor i soci (?) del meu avi.
