
Del arxiu fotogràfic familiar ha sortit aquesta foto ( no gaire bona), de la porta de la ferreteria. Crec que pot ser de any 1932 . Les mercaderies desbordaven el local.

Del arxiu fotogràfic familiar ha sortit aquesta foto ( no gaire bona), de la porta de la ferreteria. Crec que pot ser de any 1932 . Les mercaderies desbordaven el local.
Com el besavi va passar de “confitero” a ferreter, es un misteri. Pero en els censos de activitats de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell de 1861 i 1862 figura com “confitero”. Tenia 19 anys.
El segell no se si servia per marcar els pastissos. La plastilina de les meves netes ha servit per llegir-lo correctament



Com passar de “15 empolles blancas mig plenes de Licor Marrasquino a…….”a tota classe de mercaderies de ferreteria, es la historia dels 155 anys de ferreteria.
L’inventari de 1862 ens dona un any mes de antiguitat. L’Anton Mallol tenia 20 anys quan va llogar la casa del carrer Major nº 34, per fer de “confitero” segons el llibre de contribucions industrials de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell.
Dels llibres de inventaris ( 1864 – 1914) , les notes aclaridores d’alguns anys i els repartiments de beneficis, es desprèn aquesta cronologia :
1864 – 1878 Socis: Bonaventura i Antoni Mallol Pedrals (germans)
1879 – 1893 Socis: Antoni Mallol Pedrals i Maria Cirera Castellarnau (esposos)
1893 – 1900 Socis: Antoni Mallol Pedrals, Maria Cirera Castellarnau i Bonaventura Mallol Gual ( fill de la primera dona d’ Antoni Mallol).
1900 – 1906 Socis: Antoni Mallol Pedrals, Bonaventura Mallol Gual i Ramon Mallol Cirera.
El 15 de Gener de 1906 mor Antoni Mallol Pedrals i en l’Agost de aquell mateix any es firma una escritura de conveni entre Bonaventura Mallal Gual d’una part i Maria Cirera Castellarnau i Ramon Mallol Cirera d’una altra. Entre altres punts el Bonaventura es deslliga de la ferreteria i acorden uns pagaments per la seva part tan en el negoci com a la propietat de la casa de Carrer Major.
(continuarà, tant avans de 1864 , com després de 1906)






Els “pins” dels telefons analogics eren cadenats o panys com els de la foto. El dorat es “Made in Taiwán”, pero el cromat es del la marca AGA, fabrica de tancaments i panys de Mondragón.
El número que apareix al telèfon: 350 056 es el que va substituir el 58 el més antic de la ferreteria. El últim ha estat 973 35 00 56.

No se quins negocis tenia el meu besavi amb el Rgto. de Infanteria de Malaga nº40. Eren sis mil pesetes, pot ser no tenia res a veure amb la ferreteria, perque, tot i ser andorrà, en l’Acta del Ajuntament de La Seu d’Urgell de 11/9/1874 es nombrat dipositari de “los fondos del municipio”, clar que aixo ho va fer la “Junta de Guerra Carlista”.
Queda clar en els arxius de la ferreteria que el Sr. Magín Llorens, “banquero” de Lleida si que feia de banquer del meu besavi.
1898. Ferretería “Dos Leones” de Arturo Inglada y Cia.
Crec que era un dels principals proveidors d’aquells anys, he triat aquest any perque el meu avi, “segona generació”, va estar uns quants anys aprenent l’ofici en aquest establiment de la Rambla Catalunya de Barcelona. El meu avi es va entretindre a fer un diari d’aquest any com a regal als seus pares. Diriem que es un diari: “domesticament correcte”.


Una plana del Diari correspon al dia 31 d’Agost, Sant Ramon.

Aquesta es la primera plana del llibre de inventaris i balanços que van del 1864 a 1877, any que sembla que es desfà la societat entre Antonio Mallol Pedrals i Buanaventura Mallol Pedrals.
Son els anys 1936 al 1939, son anys foscos per la ferreteria i molt cruels pel pais.Els avis, gent d’ordre, juntament amb altres familiars van marxar a corre-cuita: Barcelona. Marsella, Sant Julià de Loria i finalment Sant Sebastià. D’aquesta epoca en familia mai s’en parlava per tant en puc parlar poc, d’alguns papers guardats potser en treure llum.
De moment us aporto aquest en que el nom de la ferreteria era:
FERRETERIA POPULAR MALLOL