Un altra entrada de ganiveteria. Aquesta navalla tambĆ© era llegendaria a la comarca, (potser encara ho Ć©s). Els clients en portaven una amb una fulla estretĆsima de tant esmolar-la i deien: “Teniu Vauzys ?”.
En el racĆ³ de les tisores , ha aparegut aquest exemplar, el ” logo” i la marca es inconfundible es : VAUZY. Imposible determinar l’any.
Un altre article de propaganda o era per vendre ?. Sembla fabricat a MatarĆ³.
Aquest catĆ leg no porta data. En la http://www.antigiedadeseldrac.com el daten en l’any 1921.
La “LĆ”mina 15” tĆ© aquesta magnifica “gĆ bia dutxa”
La “Union Vidriera EspaƱola” (U.V.E.) fabricava i comercialitzava aquests peces de cuina resistents al calor : “ERMEX” . Crec que son de 1945 a 1952. El “PYREX” espaƱol no durĆ gaire. El fulletĆ³ de recomanacions es plenament actual per a tots els estris de cuina.
Els estris de la foto crec que son: motlles de flam i un plat de forn per ous.
En la marca grabada crec llegir-hi ” COMETAL”. Tinc alguna factura (1946) de la “Comercial MetalĆŗrgica- Casa de comisiĆ³n i Ferreteria” de MondragĆ³n.
El cas es que fa uns anys els famosos “OPINEL” van treure una serie de colorins.
Els artesans ganiveters de Solsona van proveir a la ferreteria des de 1919, Domingo Orriols (1919, 1924) i despres de la Guerra Civil, Juan Costa, fra. de 1943 i finalment PallarĆ©s. Es podia canviar d’artesĆ pero els models tenien el mateix nom: “Comunes, RipollĆ©s, Gabachas…….”. En la meva ĆØpoca els clients demanaven i suposo que encara demanen: “un PallarĆØs” o un: “ganivet de banya”, encara que el mĆ nec fos de plĆ stic. PallarĆØs es el darrer ganiveter que resisteix a Solsona. Per molts anys!.
Els “pins” dels telefons analogics eren cadenats o panys com els de la foto. El dorat es “Made in TaiwĆ”n”, pero el cromat es del la marca AGA, fabrica de tancaments i panys de MondragĆ³n.
El nĆŗmero que apareix al telĆØfon: 350 056 es el que va substituir el 58 el mĆ©s antic de la ferreteria. El Ćŗltim ha estat 973 35 00 56.
“SACAHUESOS DE ACEITUNAS”
La base es de ferro colat i no porta cap marca.
No se quins negocis tenia el meu besavi amb el Rgto. de Infanteria de Malaga nĀŗ40. Eren sis mil pesetes, pot ser no tenia res a veure amb la ferreteria, perque, tot i ser andorrĆ , en l’Acta del Ajuntament de La Seu d’Urgell de 11/9/1874 es nombrat dipositari de “los fondos del municipio”, clar que aixo ho va fer la “Junta de Guerra Carlista”.
Queda clar en els arxius de la ferreteria que el Sr. MagĆn Llorens, “banquero” de Lleida si que feia de banquer del meu besavi.
Sembla que la marca es “ELO” . Servia des de 1/2″ a 1″. Tampoc (de moment) se l’any de fabricaciĆ³.
EL QUE RESTA DE LA FERRETERIA /LO QUE QUEDA DE LA FERRETERIA 