Durant molt temps els proveïdors de la ferreteria eren la majoria de Barcelona. La ferreteria Ràfols va ser fundada al 1911,(internet dixit) , al 1956 va passar a la familia Ribó. Balodomero Ribó Mallol era nebot del Ramon Mallol Cirera ( mireu la categoria de personatges). La Ràfols va acabar al 2013 i ara es un restaurant.
(Perdoneu l’estat de la foto, els lligalls de factures estan un estat que aconsella no desmuntarlos per conseguir un millor escanejat)
Antecedent del precinte de PVC, segons la factura de 1951 de INDUSTRIAS BENSON (LLull,17 Barcelona) es :”papel engomado caña de 40 mm.”
A veure si trobo el suport amb el seu diposit de aigua i ganiveta que l’aguantava a sobre el taulell.
Els proveïdors de la ferreteria dels anys 1900-1936, eren la majoria magatzems de Barcelona. Aquesta factura es de 11/03/1930. Segons la factura aquets magatzems van ser fundats el 1890, per Tomas i Cayetano Benavent.
El paper amb el “logo” desconec el que embolicava, pero va ser guardat.
CATALOGO ESPECIAL DE CHAPOLINES. MAYO DE 1924.
Es un catàleg de sis planes, soposo que dedicat a Catalunya on hi apareixen les aixades caracteristiques de cada poble( dos de La Seu d’Urgell en aquesta plana).Sembla que recollia eines que feien els ferrers de cada poble, per despres fer-les en seva fabrica de LEGAZPIA de forma industrial. La seva qualitat es va fer llegendària i encara dura. Les eines “BELLOTA”son conegudas arreu per la seva qualitat.
Aquest catàleg esta editat a sabadell per “Imp.Sucesor de J.COMAS”
Article No Identificat. Pot ser una trampa per escarabats, va ser comprada al any 1946 a l’empresa “NIETA DE MATEO PEDARROS”
(Sense comentaris)
Am la categoria de “articles de museu”, tinc algun dubte.Quant anys han de passar per que aquest trepant electric esdevingui un clasic ? (com els cotxes). Crec que es dels anys 70, no se si fabricada o comercialitzada per COMERCIAL FABREGAT. El model es TLP 416, de 290 W i 445 RPM. , la carcassa es metalica. En la placa de característiques no consta a on esta fabricada
1898. Ferretería “Dos Leones” de Arturo Inglada y Cia.
Crec que era un dels principals proveidors d’aquells anys, he triat aquest any perque el meu avi, “segona generació”, va estar uns quants anys aprenent l’ofici en aquest establiment de la Rambla Catalunya de Barcelona. El meu avi es va entretindre a fer un diari d’aquest any com a regal als seus pares. Diriem que es un diari: “domesticament correcte”.
Una plana del Diari correspon al dia 31 d’Agost, Sant Ramon.
Encara que en cap tarjeta apareix, també veníem joguines.
Amb el “mecano” vaig a pendre a remenar tornillos i peces.
Tres èpoques , la meva es la primera. No se si era la meva joguina preferida,pero cuantes estones descifrant els esquemes!.
Un catàleg de la casa alemana “Alexanderwerk”, crec de la decada dels 40 del segle passat (colors de la portada), amb una traducció curiosa, tenint en compte que encara no existia la traducció automàtica.
Traspue el masclisme de aquella època (?). Atenció al adjectiu de los “barquillos”: CUSCURROSOS
