No se quins negocis tenia el meu besavi amb el Rgto. de Infanteria de Malaga nº40. Eren sis mil pesetes, pot ser no tenia res a veure amb la ferreteria, perque, tot i ser andorrà, en l’Acta del Ajuntament de La Seu d’Urgell de 11/9/1874 es nombrat dipositari de “los fondos del municipio”, clar que aixo ho va fer la “Junta de Guerra Carlista”.
Queda clar en els arxius de la ferreteria que el Sr. Magín Llorens, “banquero” de Lleida si que feia de banquer del meu besavi.
Sembla que la marca es “ELO” . Servia des de 1/2″ a 1″. Tampoc (de moment) se l’any de fabricació.
El antecedent. Es la primera factura del Sr. Ehlis que ha resistit el pas dels anys.
o “HIERROS FORMA CAMPANA PARA PLANCHADORAS”, segons la “biblia ferretera” Vilaseca.
Ara si!. Tot el joc. La plantxa gran es de la casa “LINCE”, que encara existeix fabricant panys i cadenats.
Eina de subjecció. “Entenalla” no apareix en el RAE, en algun manual de serraller si. Aquesta en concret es de fabricació polaca de la marca “Derbi”
Ehlis es un proveïdor que ens acompanyat molts anys i que finalment ens aculli a Cadena 88 , després del ruïnos final de la Coop. Cafer (deixo aquesta historia per un altre dia).
Amb aquesta entrada i d’altres que seguiran podreu veure: els diferents logos i colors de la marca, les diferents ubicacions del seu magatzem i en algun cas els representant que ens visitava.
Fogons per cuinar amb carbó vegetal, que s’ encastaven en el pedrís de la cuina, generalment prop del foc a terra per aprofitar la campana de sortida de fum.
Aquesta es la primera factura que he trobat, de un proveidor que també ha resistit al pas dels anys. Es de 1898 i factura “seda amarilla” que no se perque servia.No apareix encara el logo del gall,
que en aquesta del 21/01/1900 apareix.
L’empresa va neixer al 1884 o 1892 (?) i en la actualitat despres de ventes i absorcions varies, hi ha una empresa de tancaments metalics “RIVISA” que es pot considera hereva del Francisco Rivière.
Aquest retall de paper kraft , ha resistit el pas del temps es de 1968, proporcionat per la “Industrial Bolsera, S.A., com podeu combrovar a la factura. Amb un nou logo , encara fabriquen des de 1919. Per molts anys!
Per cert que l’aparell “porta bobinas” encara resisteix al “el sotano de la ferreteria”.
Estolador de ferro colat (“Compuerta para riego, tajadera…..”), aquesta eina casi desapareguda i que ha donat nom a bars musicals o reutilitzacions artistiques: Nuria Riart (Fígols d’Organyà), es pot trobar de diferents materials: fusta, ferro o ciment),aquest es de la fabrica Grifoll de Reus.
