
Era un dels proveïdors de claus de ferrar. La lletra definia el tipus. La pregunta de botiguer era : “Normal o per gel”, després de preguntar per quina bèstia el volia.

Sembla que 41 anys avans (1901) , ja compraven els claus de ferrar al mateix.

Era un dels proveïdors de claus de ferrar. La lletra definia el tipus. La pregunta de botiguer era : “Normal o per gel”, després de preguntar per quina bèstia el volia.

Sembla que 41 anys avans (1901) , ja compraven els claus de ferrar al mateix.



També vam vendre figures de pessebre.
Aquí teniu la portada del catàleg de 1944 i la foto del descrit en el mateix com a : “Pastor tocando la flauta con cordero”.


No hi consta cap marca. En el cataleg de Ferreteria J. Vilaseca de 1924 es identificada com a “Llave inglesa”. Funciona perfectament encara que en algun moment va ser utilitzada com un martell.


Aquest pany de cop de “La Industrial Cerrajera”, va ser fabricat entre els anys 1964 -1965(?), en el seu catàleg general de l’any 1963 encara no hi surt.
Máquinas parlantes. A.Peris

Consum propi o venta de discs?

Com passar de “15 empolles blancas mig plenes de Licor Marrasquino a…….”a tota classe de mercaderies de ferreteria, es la historia dels 155 anys de ferreteria.
L’inventari de 1862 ens dona un any mes de antiguitat. L’Anton Mallol tenia 20 anys quan va llogar la casa del carrer Major nº 34, per fer de “confitero” segons el llibre de contribucions industrials de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell.


Una petita joia artesana feta anb fusta de boix. La factura es de l’any 1957



Diu la factura: “Herramientas de calidad finísima ….” enviades des de Alemanya a traves del Sr. Borràs Cort, “Agente de fabricas”, ara en diríem viatjant de comerç. La lletra de canvi, un altra curiositat per les noves generacions, es a dir el rebut de pagament va passant per successius bancs fins arribar a La Seu d’Urgell. A l’ any 1933 el mercat europeu ja hi era, però els pagaments eren complicats.

Segons el diccionari Català-Valencià-Balear: “traucador especial per a posar ullets a les sabates, corretges etc……”
Aquesta eina de ferro fos, que encara funciona i que deu pertànyer a la primera época de la botiga. No hi ha cap marca a part de PARIS.
Dels llibres de inventaris ( 1864 – 1914) , les notes aclaridores d’alguns anys i els repartiments de beneficis, es desprèn aquesta cronologia :
1864 – 1878 Socis: Bonaventura i Antoni Mallol Pedrals (germans)
1879 – 1893 Socis: Antoni Mallol Pedrals i Maria Cirera Castellarnau (esposos)
1893 – 1900 Socis: Antoni Mallol Pedrals, Maria Cirera Castellarnau i Bonaventura Mallol Gual ( fill de la primera dona d’ Antoni Mallol).
1900 – 1906 Socis: Antoni Mallol Pedrals, Bonaventura Mallol Gual i Ramon Mallol Cirera.
El 15 de Gener de 1906 mor Antoni Mallol Pedrals i en l’Agost de aquell mateix any es firma una escritura de conveni entre Bonaventura Mallal Gual d’una part i Maria Cirera Castellarnau i Ramon Mallol Cirera d’una altra. Entre altres punts el Bonaventura es deslliga de la ferreteria i acorden uns pagaments per la seva part tan en el negoci com a la propietat de la casa de Carrer Major.
(continuarà, tant avans de 1864 , com després de 1906)