Diu la factura: “Herramientas de calidad finísima ….” enviades des de Alemanya a traves del Sr. Borràs Cort, “Agente de fabricas”, ara en diríem viatjant de comerç. La lletra de canvi, un altra curiositat per les noves generacions, es a dir el rebut de pagament va passant per successius bancs fins arribar a La Seu d’Urgell. A l’ any 1933 el mercat europeu ja hi era, però els pagaments eren complicats.
Segons el diccionari Català-Valencià-Balear: “traucador especial per a posar ullets a les sabates, corretges etc……”
Aquesta eina de ferro fos, que encara funciona i que deu pertànyer a la primera época de la botiga. No hi ha cap marca a part de PARIS.
Dels llibres de inventaris ( 1864 – 1914) , les notes aclaridores d’alguns anys i els repartiments de beneficis, es desprèn aquesta cronologia :
1864 – 1878 Socis: Bonaventura i Antoni Mallol Pedrals (germans)
1879 – 1893 Socis: Antoni Mallol Pedrals i Maria Cirera Castellarnau (esposos)
1893 – 1900 Socis: Antoni Mallol Pedrals, Maria Cirera Castellarnau i Bonaventura Mallol Gual ( fill de la primera dona d’ Antoni Mallol).
1900 – 1906 Socis: Antoni Mallol Pedrals, Bonaventura Mallol Gual i Ramon Mallol Cirera.
El 15 de Gener de 1906 mor Antoni Mallol Pedrals i en l’Agost de aquell mateix any es firma una escritura de conveni entre Bonaventura Mallal Gual d’una part i Maria Cirera Castellarnau i Ramon Mallol Cirera d’una altra. Entre altres punts el Bonaventura es deslliga de la ferreteria i acorden uns pagaments per la seva part tan en el negoci com a la propietat de la casa de Carrer Major.
(continuarà, tant avans de 1864 , com després de 1906)
Un aparell per bricoladors avançats. En la capseta cilíndrica hi ha recanvis de les juntes.
En l’apartat dels “Objetos de escritorio” que apuntaven les tarjetes, son per mi els mes insòlits, perque tot i tenir certa edat soc de la generació del bolígraf.
Els estris per les fantasies culinaries, es van reinventan al llarg dels anys. Ara son de plàstic i acer inoxidable. Aquest de la foto els del any 1960.
He trobat de on sortien els abeuradors: TORRERO Y MAS. Encara hi son.
Setanta anys(+ o -) separent aquests dos dos models. En la més antiga la marca esta escrita amb guionet i minúscules : ta-tay
EL QUE RESTA DE LA FERRETERIA /LO QUE QUEDA DE LA FERRETERIA 