Un altra entrada de ganiveteria. Aquesta navalla també era llegendaria a la comarca, (potser encara ho és). Els clients en portaven una amb una fulla estretísima de tant esmolar-la i deien: “Teniu Vauzys ?”.
En el racó de les tisores , ha aparegut aquest exemplar, el ” logo” i la marca es inconfundible es : VAUZY. Imposible determinar l’any.
Un altre article de propaganda o era per vendre ?. Sembla fabricat a Mataró.
Aquest catàleg no porta data. En la http://www.antigiedadeseldrac.com el daten en l’any 1921.
La “Lámina 15” té aquesta magnifica “gàbia dutxa”
La “Union Vidriera Española” (U.V.E.) fabricava i comercialitzava aquests peces de cuina resistents al calor : “ERMEX” . Crec que son de 1945 a 1952. El “PYREX” español no durà gaire. El fulletó de recomanacions es plenament actual per a tots els estris de cuina.
Els estris de la foto crec que son: motlles de flam i un plat de forn per ous.
En la marca grabada crec llegir-hi ” COMETAL”. Tinc alguna factura (1946) de la “Comercial Metalúrgica- Casa de comisión i Ferreteria” de Mondragón.
El cas es que fa uns anys els famosos “OPINEL” van treure una serie de colorins.
Els artesans ganiveters de Solsona van proveir a la ferreteria des de 1919, Domingo Orriols (1919, 1924) i despres de la Guerra Civil, Juan Costa, fra. de 1943 i finalment Pallarés. Es podia canviar d’artesà pero els models tenien el mateix nom: “Comunes, Ripollés, Gabachas…….”. En la meva època els clients demanaven i suposo que encara demanen: “un Pallarès” o un: “ganivet de banya”, encara que el mànec fos de plàstic. Pallarès es el darrer ganiveter que resisteix a Solsona. Per molts anys!.
Els “pins” dels telefons analogics eren cadenats o panys com els de la foto. El dorat es “Made in Taiwán”, pero el cromat es del la marca AGA, fabrica de tancaments i panys de Mondragón.
El número que apareix al telèfon: 350 056 es el que va substituir el 58 el més antic de la ferreteria. El últim ha estat 973 35 00 56.
“SACAHUESOS DE ACEITUNAS”
La base es de ferro colat i no porta cap marca.
No se quins negocis tenia el meu besavi amb el Rgto. de Infanteria de Malaga nº40. Eren sis mil pesetes, pot ser no tenia res a veure amb la ferreteria, perque, tot i ser andorrà, en l’Acta del Ajuntament de La Seu d’Urgell de 11/9/1874 es nombrat dipositari de “los fondos del municipio”, clar que aixo ho va fer la “Junta de Guerra Carlista”.
Queda clar en els arxius de la ferreteria que el Sr. Magín Llorens, “banquero” de Lleida si que feia de banquer del meu besavi.
Sembla que la marca es “ELO” . Servia des de 1/2″ a 1″. Tampoc (de moment) se l’any de fabricació.
EL QUE RESTA DE LA FERRETERIA /LO QUE QUEDA DE LA FERRETERIA 