Aquesta estava en us al 1943, en la imatge es veu la procedencia.
Aqui apareix el “logo” que amb alguna variació durara fins el tancament. La tarja es del 1948, i tinc duptes si va sortir de la empresa JOSE CASTELLETES de Valencia o de les INDUSTRIAS GRAFICAS OLIVA de Barcelona.
Fins ara totes les targetes que anat trobant………….
Son els anys 1936 al 1939, son anys foscos per la ferreteria i molt cruels pel pais.Els avis, gent d’ordre, juntament amb altres familiars van marxar a corre-cuita: Barcelona. Marsella, Sant Julià de Loria i finalment Sant Sebastià. D’aquesta epoca en familia mai s’en parlava per tant en puc parlar poc, d’alguns papers guardats potser en treure llum.
De moment us aporto aquest en que el nom de la ferreteria era:
FERRETERIA POPULAR MALLOL
Aprofito el titol del llibre de Doménec Guansé per mostrar-vos les fotos d’alguns estris de cuina. Son batidores manuals, maioneseres….. . Son de fabricació espanyola, marcas que encara existeixen: “BERNAR”, “ELMA”.
La fabrica Bernar que encara fabrica a Gijon, m’ha fet arribar aquesta informació sobre l’aparell, es tracta de una peça del anys 50
En el “Album de Lérida y el Valle de Arán” de 1924 apareix un anunci de la ferreteria. on hi ha la foto del edifici.
Del Arxiu Maravilla , apareix la mateixa amb un tros de Cal Rebes al costat dret i Cal Cirici al costat esquer.
Crec que es la mateixa foto, els dos nens recoltzats en els extrems del arc del porxo ho confirmen. Encara guardem la planxa de la foto, que va servir per imprimir l’anunci.
Una especulació: en Ramon Mallol Forne ( el meu tio) i el Santiago Mallol Forne (el meu pare),tenien en aquella epoca 12 i 9 anys, son els nens de la foto?
En aquest enllaç veureu ( fra1863 ) la factura mes vella que he trobat, no es la única que tinc d’aquest any, pero si la que el material facturat es molt clàssic de ferreteria.
Una bona colecció. No us sembla?
M’ ha costat trobar les fotos adequades per aquest títol. Quan la història és més recent, els sentiments es compliquen. Aqui va la primera:
Crec que és la foto “oficial de boda”, al gener de 1941.Santiago Mallol Forne i Carme Tuca Pujol.
Aquesta és la imatge de la Carme que va presidir el petit despatx de la ferreteria reformada, quan ella ens va deixar.
Aqui ja era el padrí Santiago.
Finalment he trobat , aquesta foto de treball.
Fa temps vaig recollir en un racó peces uniques que el altre temps havien estat corrents, dos fotos per començar:
Gàbia de grills
Lampara de soldar (mini)
Al 2011 repasant estanteries vaig veure una serie d’articles vells , que abans de tirar-los podrian servir per altres funcions. Vaig parlar amb la Josepa Travé, que era i es directora de la Escola Municipal d’Art, per si aquests materials, els podrian utilitzar els alumnes per les seves creacions. La resposta va ser engrescadora no serien els alumnes, sinó, els artistes locals que crearien les seves sobre un material comú. Les obres creades serian dels artistes i la ferreteria les utilitzaria per adornar els aparador per nadal i després es faria una exposició conjunta a l’aparador.
Aquí teniu els cartells disenyats per en Ramon Berga.
Les llaunes d’en Mallol. (2011)
Les llosses d’en Mallol (2012)
Les plumilles d’en Mallol.(2013)
Els pots d’enMallol (2014)
Els vidres de ‘en Mallol.(2015)
Les soles d’en Mallol.(2016)
Els estalvis d’en Mallol. 2017
Tot hi havent tancat , o potser per això,aquest any (2017) han tocat els estalvis.
LA REIXETA D’ EN MALLOL. 2018
Aquest cop el excedent es de ” EL Sotano de la Ferreteria”.
L’avi Ramon tenia moltes manies: la boina negra , anotar totes les despeses per petites que fosin, guarda factures i rebuts en sobres i caixes ben datades………….,.Per raons que se m’escapen el paquet de 1929 ha resistit el pas del temps, crec que algunes manies deuen ser genètiques, i avui ens permenten recordar antics noms de artesans i industrials de la nostra ciutat.
Aixo no te res a veure amb la ferreteria, pero segur que interesara als meus conciutadans.
EL QUE RESTA DE LA FERRETERIA /LO QUE QUEDA DE LA FERRETERIA 